domingo, 23 de octubre de 2011

Ressenya de l'exposició del Museu de Granollers, Meridià Granollers anys 70

MERIDIÀ GRANOLLERS, ANYS 70

Títol de la exposició: Meridià Granollers, anys 70
Nom del autor: Àngel Jové 
Nom de la obra: Il·lusió sentimental 
Estil: Art conceptual.
Data o període  1971
Descripció objectiva: Tros de cartró recobert amb paper que simula el marbre, a travessat per un florescent i una tela de tutú. 
Descripció subjectiva: Critica a l'escultura com a ella pròpia. L'únic que te de marbre es la seva simulació. Juga amb el que la gent demana com a obra.
Dibuix esquemàtic:

Opinió personal: Critica a el que ha de ser una escultura per la seva simulació i per mi el florescent a travessant la pedra em fa pensar en el trencament de l'escultura com a ella pròpia i el tutú com la sang de la escultura. Com si fos una ferida. 


Context Històric: Règim Franquista.

Parla de la biografia: El artista va decidir la seva professió de pintor al abandonar els seus estudis d'arquitectura.


Ressenya: La Capella de Natascha Sadr Haghighian

LA CAPELLA, NATASCHA SADR HAGHIGHIAN 


Títol de la Expo: De paso
Nom del autor: Natascha Sadr Haghighian
Data o periòde: 2011
Estil: Conceptual
Descripció objectiva: entres en una sala força gran on si estas molt en silenci escoltes com copets que podrien simbolitzar campanes, gotes d'aigua.. Només entrar a mà dreta trobem una sala on hi ha una font feta de revistes d' Ikea i forçes fotografies. 
I si quan entres vas fins al final de la sala a ma dreta trobem una maleta que es mou sola per un motor a sobre d'una ampolla d'aigua. Volent simbolitzar el low cost.
Descripció subjectiva: La maleta que atrapa a l'ampolla d'aigua dona la sensació de que encara que s'hagi pogut salvar de ser aixafada ara ha de esta represa sota de la maleta. I la font de revistes d'Ikea a mi em dona al sensació de com una cosa tan comercial per les families de economies mitjanes pot arribar a donar-nos una cosa tan essencial com l'aigua. Es a dir estem comercialitzant fins i tot les coses més fonamentals de les nostre vida.
Dibuix esquemàtic o esbós:


Opinió personal: D'aquesta sala la obra que més em va agradar va ser la de la font. Trobo força interessant la manera en la que esta construïda i el seu significat o com a mínim el significat que jo li vaig donar.


Situa la peça en un context històric: Actual


Parla del discurs de l'artísta i amplia la seva biografia:
Artista nascuda en Berlín treballa la majoria de vegades en solitari però també fa col·laboracions 

Ressenya de el laberint d'Àngels Ribé

EL LABERINT, COL·LECCIÓ PERMANENT

Títol de l'expo: El Laberint
Nom del autor: Àngels Ribé
Data o periòde: 1969-1984
Estil: Conceptual. Treballa molt amb la natura(earthart) amb la fotografía, amb la idea de la dualitat. Les obres son creades especialment per aquell lloc. Més que una obra Àngels Ribé fa instalacions en les que pots participar.
Descripció objectiva: Una sala on trobes un laberint en forma circular fet amb cortines de 
plàstic. En la majoria de les altres sales trobem fotografies o projeccions.
Descripció subjectiva: A l'obra del laberint individualment, es com si tractes d'explicar que per moltes voltes que donis a la vida sempre te'n pots sortir.
Dibuix esquemàtic:
http://www.youtube.com/watch?v=a2_C_Jkd8g0

Opinió personal: El laberint em va semblar una mica claustrofòbic. I en si tota la exposició no em va agradar gaire. Crec que m' hagues agradat més si l'hagues entès. 
Parla del discurs de l'artísta i amplia la seva biografia:
La seva carrera artística comença al 1969 quan es trasllada a París. On treballa principalment el volum i l' intervenció en l'espai públic. Però aviat Ribé centrarà la seva atenció en la desemfastizació del objecte i l' integració de formes geomètriques.
Als 70 Àngels es trasllada als Estats Units on viurà fins el 1980. Allà farà obres que es caracteritzaran per la investigació de l'espai coma entorn. Alguns dels treballs d' Àngels Ribé es caracteritzen per l'ús de materials poc convencionals.
Al 1980 va tornar a Barcelona.

martes, 18 de octubre de 2011

Ressenya de la col·lecció del MACBA

MACBA
Ressenya col·lecció del MACBA.

Aspiradora - Eulàlia Grau.

Obra feta al 1973. Aquesta obra té un estil conceptual.

Descripció objectiva de l'obra: En aquesta peça trobem la imatge d'una dona amb un vestit de núvia com si fos aspirada per una aspiradora. La obra està feta amb una emulsió fotogràfica i pintura sobre tela.

Descripció subjectiva: És una peça on es crítica el sexisme. Els esteorotips d'aquells temps on la dona no tenia cap dret i les seves úniques obligacions són el netejar i el cuidar dels fills. 

Dibuix esquemàtic de la peça: 
Opinió personal: Aquesta obra em transmet un gran esperit crític i una defensa molt clara al feminisme. Crec que l'autora vol expressar que les dones no serveixen només per netejar i cuidar els fills. Que casarte no significa viure com una esclava.

Situa la peça de l'autor en un context històric:
Eulàlia Grau és l'artista més crítica davant la situació de la condició femenina. En la sèrie Discriminació de la dona (1977) on es pot trobar aquesta obra, es contrasta les imatges amb la finalitat de posar de manifest l'explotació que pateix la dona no solament en el mitjà artístic, sinó també dins de l'àmbit professional en general.


-Parla del discurs de l'artista i amplia la seva biografia
Eulàlia Grau, també coneguda pel seu nom de pila, neix a Terrassa l'any 1946. Després de formar-se en belles arts a l'Escola Eina i en disseny a Milà, comença els seus treballs a partir del collage, utilitzant fotografies extretes de la premsa escrita i adoptant una actitud crítica envers la informació transmesa a través dels mitjans de comunicació. Les seves obres tenen una significativa càrrega política i contingut social.

Entre els anys 1984 i 1990 viu a Berlín on, fent servir sovint el collage, treballa amb conceptes com la solitud, la incomprensió i la desesperació, tot i que deixant sempre una espurna d'esperança. L'any 1991, després d'especialitzar-se en estudis xinesos i cultura oriental, viu durant uns anys a Pequín. 

Eulàlia se situa dins del grup de l'art conceptual català dels anys setanta, en el qual és interessant constatar la important presència d'artistes dones.

Seguidores