VIDEO DEL ASSIAG DELS ESCENICS

EXAMEN DE LES PAU - DISSENY.

EXERCICI DE SELECTIVITAT

PART COMUNA.

1. Ús equiparable. El disseny ha de proporcionar les mateixes formes d’ús a tots els

usuaris.

2. Ús flexible. Ha d’oferir possibilitats d’elecció en els mètodes d’ús. S’hi ha de

poder accedir amb qualsevol de les dues mans. Ha d’oferir exactitud i precisió.

3. Simple i intuïtiu. Se n’han d’eliminar les complexitats innecessàries per a simplificar-

ne l’ús.

4. Informació perceptible. La forma ha de donar informació sobre l’ús.

5. Tolerància a l’error. El disseny ha de disposar dels elements per a minimitzar riscos

o errors. També ha d’eliminar elements perillosos i fer més accessibles aquells

que s’hi utilitzen.

6. Ha d’exigir poc esforç físic i utilitzar de manera raonable les forces per a operar-hi.

7. Mida i espai d’accés i ús. Qualsevol component ha de ser confortable i perceptible.

Ha d’acomodar-se a variacions de la mida de la mà o d’altres parts del cos

—     Quins d’aquests principis incompleixen els objectes de la imatge A?

L’ imatge A incompleix per començar la primera norma. Ja que depèn de la grandària dels dits no serà útil per tothom. No incompleix la segona norma, ja que encara que et dona les marques on posar els dits, tu realment pots agafar els objectes com vulguis. També compleix la tercera, perquè l’ intenció és simplificar l’ ús. Tot i que no ha eliminat molèsties sinó que ha afegit comoditats. Sobre la quarta  

— Com es podrien rectificar aquests possibles errors en els dos objectes?
Per poder corregir aquests errors s'hauria de pensar en una manera ne la qual no depengui de la forma de la teva ma, ni de l'amplada dels teus dits per ajudar a subjectar-ho. Com per exemple en el cas del gos, en comptes de marcar la forma dels dits, simplement que tot ell dos un conjunt com una manopla.. així si els teus dits són molt petits o molt grans no intervé en la seva utilitat.

OPCIÓ A

EXERCICI 2
Observeu aquest objecte (imatge B) i comenteu-ne els avantatges i els inconvenients. Proposeu alguna millora que en faciliti l’ús quotidià.

              -És una avantatge a l'hora de netejar-ho perquè tot és més net i més pràctic. No has de recollit les molles del pa i ho rentes tot d'un cop. També et facilita molt ja que tot és molt ràpid, ho poses al rentabaixelles i ja esta, no has de rentar plat per plat abans de posar-ho. Però també és un incovenient ja que només hi han quatre plats, si algu més volgués dinar o sopar suposaria un problema el seu plat. I que pot resultar anti-higiènic. 

EXERCICI 3

Projecteu un embalatge per a la tauleta gràfica XO-3 (imatge C), que forma part del
programa «One Laptop per Child» (‘Un Portàtil per a cada Nen’). El preu de venda serà
de 75 euros, aproximadament, perquè els nens de països en via de desenvolupament en 

puguin tenir un.

La tauleta amb la nansa plegada fa 140 mm d’alt, 196 mm de llarg i 8 mm d’ample.
Per a l’embalatge, empreu únicament cartó ondulat de 3 mm de gruix i afegiu-hi
adhesius per a resoldre el tancament. Els adhesius poden estar impresos a dues tintes
com a màxim, d’acord amb les pautes gràfiques del mateix producte.
Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la planta i l’alçat de la proposta definitiva, un esbós de l’etiqueta i el dibuix dels detalls necessaris per a comprendre com es plega embalatge.

(FET EN UN FULL)

OPCIÓ B

EXERCICI 2
En la imatge D es mostra un embalatge d’un producte ecològic. Comenteu-ne els
atributs gràfics i sígnics que operen en consonància amb la consciència ambiental.

            -Com elements sígnics podem trobar el color verd, és a dir, el color verd sempre s'ha relacionat amb la natura i amb la vegetació. I el color marro també té una relació semblant, ja que es relaciona amb la fusta, amb els troncs. Són colors que normalment s'utilitzen en temes ecològics ja que el públic ho relaciona amb aquests aspectes. Com aspectes gràfics trobem que el material és orgànic (CARTRÓ) i que les lletres, la tipografia, és rodona i clara, no gaire rebuscada. Que ens és fàcil d'entendre.


EXERCICI 3
Disseny d’un galliner

A partir de la malla hexagonal (imatge E), que se subministra amb un rotlle continu de 220 cm d’ample, confeccioneu un galliner estable i resistent que s’haurà de
col·locar a un pati molt gran. No cal fer cap base sobre el sòl, ja que a les gallines els agrada molt picar les herbes i els insectes petits, però sí que ha de tenir el sostre cobert per
a evitar l’atac d’ocells rapinyaires. La planta (quadrada, circular…) no ha d’excedir de
250 cm per cap costat, però pot ser més reduïda. Ha de fer uns 200 cm d’alçària, ja que
hi ha de poder entrar una persona. No oblideu fer-hi una porta petita perquè s’hi pugui
entrar a netejar, a donar menjar a les gallines, etc.
Per dissenyar el galliner, cal seguir els passos següents:
— Pensar una estructura resolta amb llistons de secció rectangular de 100 mm×
24 mm i amb una llargària de 240 cm, que es poden tallar a la mida que necessiteu, clavats amb claus i martell.
— Clavar la malla per sobre de l’estructura amb grampillons (imatge F).

 (FET EN UN FULL ) 

Publicitat

1-

-Què és el departament de comptes?
El depertament de comptes és el que s'encarrega de portar el briefing (el que vol el client). Es posen d'acord de a qui poden vendre el producte.
-Què heu estudiat per treballar en un agència?
Carrera de Publicitat i Relacions publiques seria la carrea bàsica per accedir-hi. També pots treballar en una agencia sent director creatiu o havent estudiant disseny o audiovisuals(pel tractament de l'imatge). O també, si vols traballar en el departament de comptes, haver estudiat finances.   
-Com és el rodatge d'un espot?
En el rodatge d'un spot publicitari primer s'ha de fer una estrategia. És a dir, tenim un producte i fem un estudi del mercat per veure a quin public el volem dirigir ja que sran els màxims consumidors del producte. També hem de mirar segons el públic al que va adressat l'horari en que vols que es vegi l'anunci en la programació. Fer una investigació sobre quin és l'hora clau que els consumidors escollits veuen la televisió.Una vegada sabem el public, decidim quina estrategia utilitzarem per vendre el producte. Podem obtar per diverses possibilitats com són: La publicitat emocional, l'utilització de famoso, la repetició o la estrategia bàscia de buscar-li un probrema al consumidor i opferir-li el producte com la solució al seu problema.
Una vegada tenim dissenyat l'estrategia ve la part creativa. Com venem aquest producte: Quins personatges i quin tipus de missatge volem transmetre. L'espai que vols utlitzar, la música, efectes espcials si és necessari i altres punts esencials.
Una vegada està dicidit tot, ja podem començar a grabar l'anunci. Quan l'anunci està grabat passem al departament de post-producció que retoca l'anunci per fer-lo més creatiu. 
-La publicitat és realment creativa?
La públicitat és creativa perquè s'han d'estar innovant i reciclant constanment en funció de l'evolució de la societat. Però també trobem casos de marques o productes que han aconseguit una campanya que ja els hi va bé i s'estableixen en ella. Com per exemple són els anuncis de neteja de la roba. Amb el fet de mostar un troç de roba molt tacat i veure com el producte el pot netejar sense cap tipus de dificultat.   
-Es proven els espots abans de sortir a la tele?
Els spots es proven en reds socials o enquestes amb la gent preguntant-li si entenen bé el missatge que es vol transmetre.   
-Com s'aconsegueix que un anunci sigui viral?
 Viral: Publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus. S'aconsegueix de diferents maneres: a partir de la música, a partir de missatges provocatius o missatges que poden provocar controversia. Com per exemple l'anunci de LOEWE: http://www.youtube.com/watch?v=CF1_1GXuoNc
-Com es posa el preu d'un producte
En funció de la demanda, i de la marca del producte, és a dir del seu renom. Normalment cap preu correspon al que relament costaria, la majoria s`´on preus desorbitats en comparació   
-Com escolliu en quins mitjans sortiran els anuncis?  
Possar els anuncis en els diversos mitjans s¡anomena emplaçament. Aquests mitjans poden ser: anuncis, pelicules o videojocs. Depen del públic al que vagi destinat això es posa la marca en un lloc o altre. Els anuncis en particular
-Com és que hi ha anuncis que no s'entenen?
Perquè, com per exemple els anuncis de cotxes, la majoria no es centran en el producte, parlen de moltes més coses, dels joves, de l'economia i a vegades el cotxe passa 5 segons per la pantalla de fons que ni el pots veure. Els de cotxes, segons el documental, són els més difícils d'entendre.
 - Qui controla que els anuncis compleixin la normativa?
Hi ha un depertament que es dedica exclosivament al control de que els anuncis siguin "adequats". Però també ens diu que hem de ser nosaltres mateixos que cirtiquem la públicitat i sàpiguem que és veritat i que no : Mirada Crítica.
- Quina diferència hi ha entre publicitat i propaganda?
La diferència principa que trobem és que la publicitat normalement té imatge. I actualment gairebé tota la publicitat s'englova audiovisualment. La propaganda en canvi no té perquè tenir una imatge. La públicitat també preten connectar amb el consumidor. I la propaganda informar.
- És el mateix fer un espot que una campanya de conscienciació?
En una campanya de conscienciació el que és busca és que el missatge t'arribi i et faci reflexionar. Crear un sentiment. L'espot és un anunci audiovisual, en el que es vol es vendre de qualsevol manera un producte. 
- Han evolucionat molt els missatges publicitaris?
Els missatges publicitaris han de adaptar-se a la societat i els seus canvis. Conforme els gustos canvien la públicitat ha de canviar. Però tot i això hi ha anuncis com són els de neteja de la roba que utilitzan sempre un mateix fil: roba bruta i la eficacia del seu producte per tornar-la impacable.
- Com és que m'agraden els anuncis de cotxes si encara no tinc 18 anys?
Perquè molts dels anuncis de cotxes no van destinats només al consumidor, sinó també a futurs consumidors. La majoria són anucis juvenils que transmeteixen: juventut, poder... Aspectes que atrauen a molts adolescents. 
- Com s'ho feien per què productes nocius semblessin bons?
En molts productes realement el que veiem no és el producte en sí. És a dir, per exemple en els produtes d'alimentació, per mostrar-los més macos del que realment són utilitzem materials com plastic i creem el producte que volem ensenyar. Així no es deformen i sempre tenen un especte molt atractiu. I també aconsegueixen que mai es podreixi. 
Per fer això també el que és fa es amb la iluminació i un bon angle fotografic aconseguir resltar lo més maco del producte i de les seves caracteristiques.  
- Com afecta la publicitat en un informatiu?
La publicitat en els informatius dependrà de l'audiencia d'aquest canal. És a dir, potser hi han canals amb un gran nombre d'audiencia que es poden permetre no tenir publicitat. Però després trobem canals públics on si ha d'haver publicitat per poder fer que el canal tiri en davant. També depenent del tipus de canal, i del tipus d'audiencia que pugui atreure, troberem unes marques o d'unes altres. 
- La publicitat emocional menteix quan ens ven un món ideal?
En la publicitat els productes tenen una personalitat. A aquest els i donen un valor afegit (donar-li una caracteristica a la marca). En aquesta publicitat el que es preten no es descriure un producte, sinó vendre unes caracteristiques de forma atractiva. Per exemple, et diuen si compres aquest producte, significarà que tindràs aquest estil de vida. Per tant, a partir del consum t'apropes a la vida que tú vols. Així que en conclusió podriem dir que si, et venen un món ideal.  
- Ens pots dir un exemple de com la publicitat crea problemes que no tenim? 
En la publicitat alguna de les estrategies per poder vendre és crear-te uns problemes que realment no tens i oferir el producte que es vol vendre com a solució a aquest problema. Això s'utilitza molt en productes d'alimentació "diatetica" o baixa en greixos. Et planetjan el problema de que no ets lo suficientment prima com la noia maca del anunci i que pots estar 
com ella, si menges aquest producte.
                                                           

2-

1.Hi han productes que són perillosos per la saud com el tabac i l'alcohol. Els anuncis d'aquests productes donen arguments racionals o emotius? Els anuncis del tabac donen arguemnts raionals. Normalment expliquen les consequencies del tabac, ja que això es demana des de el magisteri de salud. És a dir, tenen l'obligació d'advertirte dels riscos del tabac. Però l'alcohol a part de tenir arguments racionals, com per ejemple "L'alcohol a fet que moris "x" numero de eprsones en les carrateres, si beus no condueixes" O missatges així. També trobem missatges que ens fan relacional l'alcohol amb un estil de vida. Molts anuncis ens ensenyen festes i gent atractiva i ens mostren l'ampolla del alcohol que s'esta proporcionant com si fos la causa d'aquella magnifica festa on tu voldries estar. 2. Busqueu un anunci que creieu que no diu tota la veritat o que directament enganya els espectadors i comenteu perquè creieu que menteix
El anunci que acabo de mencionar anteriorment http://www.youtube.com/watch?v=FRiU45GEX6c, veiem una magnifica festa que dóna la sensació que és així per l'alcohol.
3.Opina. Hi ha publicistes que diuen que la publicitat no ens afecta gaire. Què en penseu? Feu una redacció explicant com creus que afecta la publicitat i posa'n algun exemple: alguna cosa que hagueu comprat pels anuncis, o que els vostres pares s'hagin deixat enredar per la publicitat.
Jo crec que la publicitat si ens afecta, ja que està feta per això. La publicitat ens vol rear un sentiment, convençens crearnos una necesitat no existent. L'objectiu de la publicitat no ens explicarnos la veritat d'un producte, ni les seves caracteristiques. El seu objectiu és fer que el volguem. Pero també crec que al final depen de tú. És a dir, si tú vols creure el que et diuen i no pensar per un moment si es veritat, segurament l'acabaras comprant. La publicitat pot fer que un producte sigui atractiu per nosaltres, però no ens posa una pistola al cap per obligar-nos a comprar-lo. El que neceistes tenir és criteri, has de pensar que t'estan venen un producte. I quan això ho tens clar, podràs saber si aquest producte és realment útil i necessari. Per tant fins a cert punt estic d'acord amb els publicistes, però també crec que els anuncis influeixen a la societat i la societat t'influeix a ti. 5.- Exercici pràctic  Heu de fer un anunci. Però no un anunci qualsevol. Ja hem vist com l'enfocament emocional pot acabar establint relacions ben absurdes si ens parem a analitzar-les racionalment: la llibertat i un cotxe, la felicitat i un refresc, les compreses i l'autoestima... Heu de fer un anunci que relacioni un producte amb algun benefici emocional de la forma més absurda possible. I recordeu, com sempre, hem de treballar en equip.
Primer de tot sortiria una dona caminant pel carrer. Aquesta dóna es para en una maquina expendadora del carrer i compra una coca-cola. Agafa la coca-cola i quan esta a punt de beure-la la truquen al telefon. En aquest moment té una conversació telefonia amb una persona anònima que diu que la seva filla acaba de tenir un accident. Ella va corrents al hospital i esta la seva filla a punt d'entrar al quirofen. Abans d'entrar la filla li demana un glop a la mare. La nena es beu un glop de coca-cola i entra al quirofen amb un somriure. La nena supera la operació i quan surt la seva mare l'esta esperant amb un altre coca-cola- (AMB AIXÒ VULL RELACIONAR UN REFRESC AMB ESPERANÇA) 3. Més exercicis Els anuncis institucionals, en lloc de vendre un producte, busquen conscienciar la població sobre algun tema sensible com els accidents de trànsit, el consum de drogues, la necessitat de reciclar, etc. Per a la prevenció dels accidents de trànsit, al llarg del temps s’han utilitzat diferents estratègies buscant la màxima efectivitat, és a dir, la reducció dels morts i ferits a la carretera. Aquí en tens alguns exemples, mira’ls i respon les tres qüestions:
a) En dues o tres paraules, com definiries l’estratègia de cada anunci, és a dir, la manera com intenta convèncer l’espectador? Clac i Rum: A partir d'una canço, fer que un missatge s'introdueixi millor al nostre cap. Campanya 2007:Veure una converça que podriem tenir qualsevol de nosaltres i adonar-te de que estan en perill i que podriem ser nosaltres. 1 segon et pot cambiar la vida: Et fa adonar que un segon a la carretera et pot costar la vida, que no t'has de distreure.   b) Hi ha qui diu que alguns anuncis (com el darrer) són inadequats perquè són massa violents, sensacionalistes, etc. Però hi ha qui diu que qualsevol cosa és adequada si serveix per reduir els accidents. I a tu, què et sembla? Creus que hi hauria d’haver un límit i, en aquest cas, quin hauria de ser? Jo crec que qualsevol cosa ha de ser suficient per concienciar a la gent. L'únic que estas previnin son morts. I la nostra vida no ha de tindre límits.   c) Deixant de banda si són adequats o no, quin creus que és l’anunci més efectiu per a reduir els accidents (no el que a tu t’agradi més)?
1 segon et pot cambiar la vida, ja que et deixa amb un mal cos de pensar que podries ser tu o qualsevol persona de la teva familia. Ja que tothom agafa el telefon conduint o mira el GPS. 4. Fes un anunci Com creus que hauria de ser un anunci perquè fos realment efectiu amb la gent de la teva edat? Quina estratègia hauria d’utilitzar? Escull un tema perjudicial (el tabac, l’alcohol, altres drogues, els accidents de trànsit...), i fes un anunci en el format que acordeu amb el professor/a (imatge, vídeo...) utilitzant l’estratègia que creus que seria més efectiva. Tema: Tabac. Ja que jo són fumadora i puc saber el que m'afectaria veure.  Normalment la gent que fuma està molt acostumada als anuncis de fumar mata i altres coses així. Tan que ja no li donem importància i ho veiem com una cosa "normal i cuotidiana". Jo crec que és necessari un missatge directe i radical. Sense límits ja que com ja he dit abans, la salut no ha de tenir-ne. Crec que un bon anunci, impactant, seria veure un tros d'una disecció d'una persona fuma i veure com realment és el pulmó per dins. I això intercalan-lo amb imatges de persones fumant compulsivament.
5. Mireu aquest anunci: http://www.youtube.com/watch?v=rVAT9i5oLkQ L’última frase de l’anunci recomana fer-se una assegurança de vehicle “perquè la teva dona també agafa el cotxe”. a) Alguns publicistes afirmen que la publicitat només és un reflex de la realitat. Creieu que les dones de la realitat són com la que es pinta a l'anunci? El que podem veure en aquest anunci es un estereotip. Sempre s'ha associat a la dóna a una mala conductora, però hi han conductors bons i dolents, i això no té res a veure en si és dona o home. Crec sincerament que han agfat un tòpic i han volgut jugar amb això. b) Diríeu que l’anunci busca ridiculitzar les dones? Amb quina finalitat? Els que normalment contracten les assegurances de cotxes són homes, i volen vendre productes als homes. Per això juguen amb el "un home condueix millor que una dona". Per fer-los sentir millor. c) Creieu que les coses com penjar un quadre ja les sabem fer quan naixem o les aprenem després? Diríeu que hi ha més homes que dones que saben penjar un quadre? Per què?
Com la majoria de coses, penjar un quadre és una cosa que aprens, no es neix amb aquesta habilitat. Hi han homes  i dones més "manitas" que d'altres. Però també s'ha de dir que els homes acostumen a interesar-se més en fer aquestes coses i a base de practica ho fan millor. (L'exercici 6, no funciona el linc) 7. Anuncis antics  Mireu aquests dos anuncis antics i responeu les preguntes. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ngtF9musywA a) Segons els dos anuncis, què necessita una dona per ser feliç a la vida? Segons aquests anuncis una dona és feliç si agrada als homes. I això ho farà tenint un cutis perfecte b) Què necessita per aconseguir-ho? Necessita una crema que li permeti tenir aquest cutis desitjat c) Què us sembla aquest missatge? Aquests anuncis em semblen molt masclistes. jo crec que a qualsevol dona li agrada tenir un bon cutis, però ho ha de fer per sentir-se guapa ella, no per agradar als homes del seu voltant. d) I als anuncis de bellesa d’ avui, creieu que també donen aquest missatge o ha canviat? Busqueu-ne alguns i comproveu-ho. Jo crec que en algun encara es dóna aquesta imatge. Però molts han entés que l'important per una dona es sentir-se guapa i segura d' ella mateixa.

PLANETA BELLERA

REDISSENY DEL PLANETA BELLERA. LOGO DE OVERTIME

Ressenya d'ARCO

Dia 14/2- Arribem amb l'AVE. Dinem corrents i anem a veure un dels principals museus d' Espanya. El Prado. És un lloc on trobem una gran quantitat d'obres d'art famoses mundialment. Poder apreciar aquell lloc, les pintures tan magnifiques va ser genial. Ja que portem tot el curs estudiant història del art i ara amb consciència podem jutjar un quadre no només per si ens agrada o no. Sinó però la seva qualitat.

Una de les obres que més em va agradar, va ser "Les tres Gràcies" de Rubens. És un quadre que a mi personalment em fascina per la seva delicadesa. I per com podem observar el canon femení d'una dona d'aquella època. Molt diferent al nostre com es pot veure.

Posteriorment vam anar al Reina Sofia, un altre dels museus principals. En el vem estar realment molt poca estona, però vaig poder-me fer una fotografía amb el meu quadre preferit. Aquest quadre sincerament no sabria dir el perquè m'agrada tant. Suposo que és per la seva delicadesa, perquè és 'únic quadre que he trobat que realment m'ha transmès tranquil·litat i ha aconseguit endinsar-me dins d'ell. Es tracta de "La muchacha en la ventana" de Dalí. No és que li tingui un amor incondicional a aquest pintor, però si a la seva musa, Gala. La trobava una dona fascinant i entenc perfectament perquè Dalí la considerava la seva inspiració.

Després de tot aquest remombori de museus, vam tornar al hostal. Ens vam arreglar i vam fer un passeig per el Madrid dels Àustries. En aquest passeig els escènics van fer unes petites interpretacions per explicar-nos quatre curiositats dels llocs que estavem veient.

Dia 15/2 El dia va començar donant un passeig per el retiro on vam poder veure el Palau de vidre i el Palau Velàzquez. Aquest últim personalment no em va agradar gens. Al acabar aquesta visita vam anar a la fira d'ARCO'13. Aquesta fira és un lloc on diversos autor pengen les seves obres en una paret o  en definitiva tenen un espai i els col·leccionistes d'art de tot el món venen a comprar-la. O com nosaltres, gent interessada en aquest món, volen apreciar-les.

Aquesta és una serie de quatre fotografies que em va agradar moltíssim. 

Després d'ARCO vam tenir temps lliure per comprar algun regal per la família o simplement donar una volta. Per la nit vam anar a un teatre, on feien una representació teatral dins d'una biblioteca. Això feia que et poguessis sentir dins de l'obra. La curiositat d'aquesta representació teatral és que la fan per capítols. És a dir, és com una serie, però en teatre. 

Dia 16/2 Últim dia a Madrid. Ens vam aixecar molt aviat, vam fer les maletes i vam anar al Matadero, un centre cultural d'art contemporani. La llastima d'aquest és que moltes de les sales estaven tancades. Així que no vam poder veure gaire cosa.

Finalment vam dinar, agafar les maletes i marxar a agafar l'AVE per tornar a casa.

Valoro aquesta estància com molt profitosa. Crec que ha sigut una experiència molt possitíva i una gran oportunitat, personalment, de veure llocs tan important en el món del art. La repetiria milions de cops.

Comparar dos productes

 

 

 

 

 

 

            ENVÀS 1                                                                                                    ENVÀS 2

 

Comparació:

-          Característiques funcionals: Els dos embassos estan dissenyats per conservar el refresc, és a dir tenen un funcionalitat. Els dos contenten coca-cola. En els dos parlem de la mateixa marca, Cocaco-la, però en un l'envàs es de vidre i en l'altre parlem d'una llauna. El de vidre el disseny és més acurat, amb relleu dins del vidre i molt més atractiu a la vista. Dona la sensació de ser més antural, més bo. L'altre encanvi és una llauna d'alumini normal i corrent, que tot i no ser tan atractiva és molt més funcional a l'hora de transportarla. Aquesta ultima també té uns colors més ius que criden la atenció.

-          Característiques econòmiques:L'envàs 1 és molt més car econòmicament que el dos. I també ve menys quantitat del producte. Que sigui més car es deu que el tractatment del vidre és més costos que el del alumibni. Ja que aquets ultim només es alumini amb una imprimació de pintura.

-         Característiques ecològiques: Ecològicament els dos són perjudicials, ja que cap dels dos és biodegradable. I també hem de tindre en compte que els dos tenen gassos de conservació, que són perjudicials per el medi ambient.

-         Característiques comunicacionals: En l'envàs número 1 trobem que és de vidre per tant podem observar els seu contingut. En canvi en l'envàs numero 2 és òpac, per tant no permet veure el seu contingut. Els dos porten una etiqueta on trobem la seva composició, calories, etc...

Elements a considerar:

-          Material: envàs 1 de vidre, envàs 2 alumini.

-          Forma: envàs 1 és ampolla de vidre cilíndrica una mica més alta i prima que l'altre.

-          Tancament, unions: envàs 1 es tanca hermèticament tap metàl·lic que es treu amb obre llauna, en canvi el 2 envàs te una xapa que tanca hermèticamen.

-          Elements de suport: no en tenen, es suporten amb la mà

-          Elements de protecció: L'envàs número 1 és de vidre, però no te cap element de protecció, per tant és molt fàcil que es trenqui. En canvi l'envàs numero 2 és una llauna d'alumini molt més resistent. Ja que pot caure el terra i no es trenca.

      - Gràfica: Els dos tenen una gràfia atrctiva als ulls. Els dos comparteixen la mateixa tipografia, ja que la tipografia és una cosa caracteristica de la marca. Tothom es capaz de veure escrit alguna cosa mab al tipoggrafia de cocacola he identificar-ho. Encara que tractada de manera diferent( relleu sobre vida i l'altre es imprimació).

LOGO DEPARTAMENT D'ARTS

 Primer logo, utilitzant els arbres fent una estrella.

 Segon logo, amb ombres als arbres

Tercer logo, amb la A d' Arts al mig

Quart logo, doble estrella

Despres de problemes tècnics, aquest és l'únic logo sense pixelar.

I aquest és el 5é logo, aplicant una modificació al fons