FITXA TÈCNICA
Títol: La parte de los ángeles (The angels' share)
Origen: Regne Unit
Data: 2012
Escenari: Glasgow, Regne Unit
Personatges: Paul Brannigan (Robbie), John Henshaw (Harry), Gary Maitland (Albert), Jasmin Riggins (Mo), William Ruane (Rhino), Roger Allan (Thaddeus); Siobhan Reilly (Leonie)
Resum de la trama:
Robbie, un delinqüent es troba que la seva parella acaba de portar al món un nen. Al veure el seu fill, vol deixar aquesta mala vida.
Despres d'un judici, es torba que ha de fer serveis a la comunitat, i així coneix a Rhino, Albert i Mo. Aquest grup es dirigit per Harry, l'educador que els ha sigut assignat. Ells saben que no poden treballar, ja que al ser uns delinqüents, ningú els voldrà.
I gràcies a Harry descobreixen el món de les cates de whisky. Robbie, al endinzar-se en aquest món, descobreix que té un veritable talent pel whisky, ja que en poc temps aconsegueix diferenciar-los. Gràcies a aquest talent i la seva estusia, dissenya un pla que junt amb els seus amics els treure del món de la pobresa.
Tema: Aquesta pel·lícula és una crítica a la societat. Ens mostra com encara que la societat digui que les persones que han comes algun delicte poden tornar al món laboral, aquest no l'accepta. Però també trobem que hi ha una esperança, ja que el protagonista contra tot pronostic i tenint-ho tot en contra troba una sortida cap a la llibertat.
REFLEXIÓ PERSONAL
Que et va impressionar més de la pel·lícula? Perquè?
El que més em va impressionar d'aquesta pel·lícula és la capacitat que té el protagonista de tornar-se aixecar un cop i un altre. Tot són problemes, tot esta en la seva contra, i ell continua lluitant per donar-li un futur millor al seu fill, per ser millor persona. Quan la solució més fàcil hagués sigut abandonar i continuar amb aquesta vida.
Té relació amb alguna experiència personal?
Jo, per sort o per desgracia he trobat molta gent que no s'ha mogut en el millor món possible, i crec que aquesta pel·lícula és un bon reflexa de com la societat els acaba tractan. Per molt que es penedeixen dels seus errors, sembla com si la gent no els volgués perdonar mai. Però bueno, tots sabem que quan la gent t' encasella amb un nom o amb un tipus de persona, per molt que ho intentis no ets capaç de canviar-ho.
Com es relaciona la realitat sociopolítica o històrica del país d'origen o del teu país?
Ara mateix al meu país, Espanya, les coses no és que vagin força bé. I sembla que la delinqüència abunda, i aquest tipus de joves, de conductes són els que et trobes vagis on vagis. Sembla més fàcil trobar un jove delinqüent, que una persona que vulgui lluitar pel seu futur. Però actualment amb tot el que esta passant, tampoc és d'estranyar aquesta situació. Ja que ni la economia, ni la sanitat, ni la educació, estan bé. I amb aquest tres pilars bàsics, ja enfonsats i corromputs la gran majoria de la població només pot optar per marxar o quedar-se intentant no acabar al carrer.
